ÉS POSSIBLE EDUCAR EN LA SOSTENIBILITAT?

It is really, really important that citizens learn to value their environment and to understand the science behind the great ecological dilemmas which face all of us. Never before has there been so much talk of education about sustainability, about biodiversity, and for citizenship. (May, 2002, en Barker, 2002, p. 2)

Ens trobem en un moment en què el medi ambient i el benestar de les persones que habiten aquesta societat es veuen cada vegada més afectats. En els oceans hi ha més de 87.000 tones de fem; els incendis forestals augmenten cada any suposant un greu problema a nivell ecològic, social i econòmic; les regions en desenvolupament viuen per baix del llindar de pobresa; dones i xiquetes segueixen sofrint en l’actualitat discriminacions i violència de gènere; molts infants no tenen accés a una escola inclusiva, equitativa i de qualitat...

Com podem eradicar tots aquests problemes que estan presents en la societat? Seguint les paraules de Nelson Mandela, l’educació és una de les armes més poderoses per poder canviar el món. Per això, nosaltres, com a futurs i futures mestres d’educació infantil hem d’estar en constant formació i crear propostes que es troben en concordança amb la situació actual en que ens trobem. Per poder educar en la sostenibilitat, ens cal parar a pensar en el futur i tractar de buscar solucions ambientals, socials i econòmiques que ens ajuden a millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes, a trobar nous camins cap a un món millor i més sostenible que defense els drets de cada individu.

Tots aquests problemes, assenyalats anteriorment, són presents i és fonamental que des de les aules en fem front, utilitzant pedagogies associades amb l’Educació de Desenvolupament Sostenible, de manera que es fomente la reflexió, l’anàlisi i el pensament crític sobre cadascun d’ells, tenint en compte els contextos locals i pròxims en que es troba l’infant. Tal com apareix al llibre de consulta Educación para el desarrollo sostenible (UNESCO, 2012, p.15):

Las pedagogías de la EDS suelen recurrir a las artes, usando el teatro, la representación, la música, el diseño y el dibujo para estimular la creatividad e imaginar las distintas alternativas de futuro. Trabajan a favor del cambio positivo y ayudan a los alumnos a desarrollar un sentido de justicia social y de autoeficacia como miembros de la comunidad.

D’aquesta manera, arribem a la idea què és fonamental educar en la sostenibilitat mitjançant tècniques que faciliten les experiències vivencials entre els companys i companyes, que fomenten un aprenentatge transversal en les diferents àrees del currículum, tenint present en tot moment una perspectiva crítica i reflexiva.

Una forma d’educar en la sostenibilitat i de conscienciar a l’alumnat, podria ser treballant els Objectius de Desenvolupament Sostenible presents a l’Agenda 2030, la qual va ser aprovada per la ONU a l’any 2015 amb el fi de donar noves oportunitats per a que tots els països i les seues societats comencen un nou camí amb el que millorar la vida de totes i tots, sense deixar a ningú enrere. Els Objectius proposats per l’ONU (2015) són els següents:

1. Fi de la pobresa 2. Fam Zero 3. Salut i benestar 4. Educació de qualitat 5. Igualtat de gènere 6. Aigua neta i sanejament 7. Energia assequible i no contaminant 8. Treball decent i creixement econòmic 9. Industria, innovació i infraestructura 10. Reducció de les desigualtats 11. Ciutats i comunitats sostenibles 12. Producció i consum responsable 13. Acció pel clima 14. Vida submarina 15. Vida d’ecosistemes terrestres 16. Pau, justícia i institucions sòlides 17. Assoliment dels objectius

Per consegüent, es podria crear una mena de passaport o quadern, amb el qual l’alumnat aniria rebent aquelles consignes relacionades amb les activitats que s’han realitzat a l’aula sobre els diferents Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest quadern, podrien tenir-lo durant tot el seu pas per educació Infantil, de manera que ens permetria adaptar els Objectius segons la seua dificultat i edat dels infants de l’aula. És tracta, per tant, de crear activitats i propostes que ens permeten educar en la sostenibilitat.

Propostes que obliguen a tenir un compromís individual i col·lectiu, l’objectiu de les quals és aconseguir una ciutat més sostenible des dels punts de vista ambiental i social. La idea és demostrar que els problemes són una font d’aprenentatge constant, que aquests es poden canviar i que les solucions existeixen en l’entorn més proper. (Escutia, 2009, p.310).

EL JARDÍ BOTÀNIC

Com ja hem mencionat anteriorment, educar en la sostenibilitat és fonamental en edats primerenques i els jardins botànics poden ser un bon recurs per fer-ho. Passat dimarts, 15 d’octubre, vam realitzar una eixida al Jardí Botànic. Es tracta d’un espai que a pesar de que semble que tan sols hi haja flors, arbres o plantes, també té seccions en les que s’investiguen les característiques d’espècies de llavors, té gabinets didàctics, una zona d’exposicions i altra destinada a la realització d’herbaris. Tot això comporta a una gran varietat de recursos que es poden transformar en activitats per realitzar a les aules d’Educació Infantil.

Autors com Pestalozzi, Montessori, Freinet o Malaguzzi, han parlat sobre la importància d’un entorn ric en estímuls per afavorir el desenvolupament sensorial, psicomotor i social de l’infant de forma propera (Noguera, 2010). Aquest fet, tal vegada es deu a la necessitat que tenen els infants per explorar el món que els rodeja, per trobar la seua pròpia identitat i compartir-la amb la resta de companys i companyes de l’aula, amb els seus iguals.

Aquesta idea podem relacionar-la amb el gabinet didàctic del Jardí Botànic qui afirma que els tallers suposen una presa de contacte amb l’entorn a través de les plantes d’una manera directa. Per això és fonamental observar, tocar les parts de les plantes, arreplegar fulles i llavors que hi ha al terra, olorar les plantes aromàtiques, conèixer, explorar i preguntar-se.

Realitzar una eixida didàctica al botànic ens pot servir per relacionar aspectes sobre l’educació amb aspectes del desenvolupament sostenible que s’hagen treballat a l’aula. Més concretament, ens pot servir per treballar els Objectius de Desenvolupament Sostenible 13 (acció pel clima) i 15 (vida d’ecosistemes terrestres), ja que ací és on es pot parlar i treballar el respecte cap al medi ambient, així com de la cura dels entorns naturals, ja siga mitjançant el reciclatge, col·laborant amb associacions o ONG’s que treballen i lluiten per mitigar el canvi climàtic.

Els ecosistemes de bosc, són una font indispensable de matèries primeres per a l’ésser humà. Ens proporcionen aliment, fusta, medicines, sabons, olis, eines i gomes, entre molts més béns materials. Però, a més, ens aporten un altre tipus de beneficis de caràcter ambiental i social, com per exemple el d’evitar la desforestació, reduir l’efecte d’hivernacle, fer de pantalla front el vent i el so, o simplement ser un lloc de tranquil·litat i esplai. (Jardí Botànic)

Com no educar en el respecte dels entorns naturals, amb tot el què ens ofereixen? Una pota d’elefant? L’amic dels dinosaures? Les plantes carnívores? Tal com vam poder observar durant la visita del Jardí Botànic, hi ha multituds de formes per educar als infants en el respecte cap al medi, per fer-los conèixer diferents tipus d’arbres, d’una forma lúdica, que els emocione, que els motive, que els convide a estimar la natura... Com s’alimenten? Per a què serveixen? Per què és tant important cuidar-la? Són altres preguntes que poden sorgir durant la visita i què podem respondre-les a partir de tallers, xicotets contes o històries, tant durant com després de la eixida al jardí botànic.

Aquestes preguntes que ens fan els infants, també ens poden servir per crear un projecte de l’hort a l’escola, ja que mitjançant aquest projecte es poden treballar continguts transversals mitjançant els quals els infants podran explorar, descobrir, i experimentar, a més d’iniciar-se en les ciències a través del propi cos, el joc i el moviment, el llenguatge oral i escrit, la representació numèrica, la expressió plàstica, musical i corporal, el descobriment de l’entorn, entre d’altres. Per això, tal com diu Jiménez (2009, p. 4):

El huerto escolar, no debe concebirse como un terreno del cual obtener grandes cantidades de frutos (...), si no que el mayor fruto que debemos esperar del mismo será la motivación del alumnado por aprender, el interés por la investigación y la adquisición de actitudes de respeto hacia sí mismos y su entorno.

En conclusió, tal com hem pogut observar i reflexionar, és fonamental educar en la sostenibilitat i buscar metodologies i propostes que afavoreixen la defensa dels Drets Humans de cada individu i la millora del món i la societat en què vivim. L’aula és un dels espais on nosaltres, les mestres, podrem dur a terme una gran quantitat de pràctiques per aconseguir tots els objectius que ens proposem i fer què, mitjançant aquestes pràctiques o propostes els infants, reflexionen de forma crítica i comencen a ser conscients de la necessitat de repensar en l’entorn en què habiten.

BIBLIOGRAFÍA

Barker, S. et al. (2002). Teaching biology outside the classroom. Is it heading for extinction? Field Studies Council y British Ecological Society. N.72: p. 2-15

Escutia, M. (2009). L’hort, un projecte que pregunta. En L’hort escolar ecològic. (pp. 309 – 312). Barcelona: Graó.

Noguera, E. (2010). Sostenibilidad y educación infantil: un estudio de caso para promover la sensibilización socio-ambiental en la primera etapa de la escolarización. Diploma de estudios avanzados del Programa de Doctorado Interuniversitario de Educación ambiental. Disponible a: https://www.miteco.gob.es/es/ceneam/recursos/documentos/Peribanez_tcm30-168011.pdf

ONU. (2015). Objetivos de Desarrollo Sostenible. Recuperat de: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/

UNESCO. (2012). Educación para el Desarrollo Sostenible. Libro de consulta. Instrumentos de aprendizaje y formación N.4. Recuperat de: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000216756