NICOLETTA: UN CAMÍ AMB COR
- Educant per un nou món
- 21 ene 2020
- 2 Min. de lectura

En el meu poble, Xàbia, estan molt conscienciats sobre la importància de l'art, d'un art que ens fa sentir, que ens allibera, que ens fa pensar i créixer. Pense, que la gent de Xàbia tenim molta sort, ja que tenim el plaer de poder gaudir de 3 museus en els quals durant tot l'any es van realitzant exposicions relacionades amb diferents temàtiques, amb artistes tant locals, com nacionals i internacionals. Aquest mes, podem gaudir de l'exhibició d'una dona: Nicoletta, qui ha creat una exposició que reb el nom de "Un camí amb cor".
"La pintura ha ido creciendo en mi y yo en ella, vamos de la mano porque es un lenguaje intimo entre mi alma y yo. Aprendo con ella. Habito el reino de la forma para dejar que hablen sentimientos profundos, espejos de mi mundo al mundo, de fuera a dentro y de dentro a fuera. El campo de batalla siempre en mi interior, y la imaginación de compañera.

Mis motivos pictóricos, la luz del ser humano, su fragilidad y su grandeza. Retazos del camino que uno recorre consigo mismo, con el reino Animal y la Naturaleza, en busca de las respuestas a las grandes preguntas del ser humano.
No me interesa tanto una obra por cómo está ejecutada, sino por su capacidad de nutrir al que la mira, de hablar directamente al corazón de las personas."
(Nicoletta Tomás)
Una obra, que tan sols entrar en la Casa del cable (Port de Xàbia), fa que comence a volar la imaginació d'aquell que mira cadascun dels quadres que componen la sala. Una obra que emociona, que et fa preguntar-te, reflexionar. Que et sensibilitza. Que et parla directa al cor.
Amb quadres amb tonalitats de la tardor: marrons, taronges, grocs, ocres, verds... Nicoletta, amb la seua obra, pretén mostrar a l'espectador paisatges imaginaris on destaca valors d'una humanitat que respecta la natura. Tant els animals com els elements paisatgístics que pinta, flors, plantes i elements que semblen pertànyer a l'univers, em recorden a la importància de respectar el medi rural i natural on vivim, de tindre cura d'ell, d'estimar-lo.
Això em va suggerir aquesta obra i, avui he cregut oportú reflexionar amb ella. Des de les aules, és molt important proposar projectes, activitats, recursos on es treballe el respecte per la natura, pels animals.
Ens trobem en un moment crític, el canvi climàtic cada vegada arriba amb més força. Aquest fet, l'hem pogut observar aquests darrers dies a diferents localitats de l'Estat Espanyol, especialment en la zona del Mediterrani. En Xàbia, les ones han colpetjat amb força els locals del passeig del port, entre d'ells el Museu de la Casa del Cable, on es trobaven aquestes magnífiques obres. Des d'ací, vull donar tot el meu suport a l'artista, Nicoletta, i desitjar-li que cap d'aquestes obres haja tingut desperfectes.
Sembla inimaginable veure com l'oratge pot canviar d'un dia per a l'altre. La primera foto, la mar en calma, serena; la segona, en tan sols uns instants, aquesta mateixa mar s'enfada, es posa feroç, destrossa i arrossega tot el que troba pel seu camí.
Des de les aules, els i les mestres, els i les alumnes, tenim un paper fonamental per lluitar contra el canvi climàtic. A què esperem?
La natura està donant-nos lliçons.
Vol dir-nos algo.
Aprendrem algun dia?
Comentarios